Reflexions d’un cirurgià bariàtric 

que ha compartit durant més de deu anys

moments difícils

 però també moments meravellosos

amb centenars d’obesos i obeses mòrbides.

Aquest escrit va dedicat a totes aquelles persones,

que patint una malaltia mal compresa i

 durament criticada per la societat,

viuen amb gran frustració, descoratjament i desesperació

la recerca d’una solució que els faci semblar “normals”

 i els reconciliï amb una existència digna…

Que primer de tot vull advertir a aquesta societat intransigent

 que els/les obesos/es mòrbids/es

 no són els/les culpables, són les víctimes!

L’obesitat és un dels problemes sanitaris actuals més greus,

 per la incidència, conseqüències i cost econòmic,

en el món industrialitzat o desenvolupat (!)…

En el nostre medi,

Una de cada dues persones adultes pateixen

un problema de sobrepès!.

El 55 % de la població presenta un sobrepès.

L’obesitat afecta al 13-15 % de la població adulta,

i d’aquests el 10 % presenta una obesitat severa o mòrbida.

L’1 % de la població adulta pateix una obesitat mòrbida!

Per la contínua progressió, constitueix l’epidèmia del segle XXI.

 És especialment preocupant l’augment de l’obesitat

en el nen i l’adolescent.

Suposa la segona causa de mort “prevenible” després del tabac.

Però…

L’obesitat en les persones constitueix el símptoma

d’un problemamolt més greu,  d’un problema social, 

l’obesitat de la societat!

És la societat actual,

amb el seu estil de vida i alimentació la que s’està fent obesa.

Més de la meitat de la població adulta té problemes de pes.

Un problema que afecta a més de la meitat de la població

no pot o no s’ha de veure com un fet individual,

ens implica a tots.

Cada dia hi ha més obesos, i si no es prenen les mesures

oportunes tots acabarem amb el temps essent obesos…

Les autoritats sanitàries no presten

 l’atenció necessària a l’obesitat

ni com a problema epidemiològic ni econòmic

(despeses directes i indirectes de l’obesitat

 i de les patologies associades a ella:

hipertensió arterial, diabetes, problemes de colesterol

- arteriosclerosis,  cardiopaties -,

triglicèrids, àcid úric, problemes respiratoris, cardíacs,

osteoarticulars, síndrome d’apnea del somni,

neoplàsies que s’associen a l’obesitat, etc.),

ni posen a l’abast dels obesos

les mesures terapèutiques pertinents.

Els obesos mòrbids estan discriminats dintre de la

SANITAT PÚBLICA

(per l’Administració i pels professionals de la Medicina).

És l’únic col·lectiu de malalts que ha de suportar en l’actualitat

unes llistes d’espera per ser operats de l’obesitat de més

de dos, tres i més anys.  El motiu?

Avui per avui,

l’obesitat mòrbida no és un problema prioritari per

al sistema públic de salut,

malgrat l’augment progressiu de la incidència de l’obesitat

i per tant de la major demanda d’aquest tractament.

Probablement els comentaris que més han ofès i ofenen

als obesos procedeixen de boca dels metges

i d’altres professionals sanitaris,

per a qui la culpa de tots els problemes que tenen

 emana de l’obesitat.

És clar…..com vostè està obès…, de què es queixa…!

Els obesos estan estigmatitzats, discriminats i marginats!

(a nivell afectiu, social, econòmic, laboral…)

Si aparentment la societat està d’acord que no es pot

discriminar ni marginar a un col·lectiu per

les seves creences religioses, color de pell, etc…

tampoc se’ls pot discriminar ni marginar pel pes.

A l’igual que altres col·lectius, tenen dret al respecte i

 a la consideració que es mereixen.

Ningú ha estat i és objecte de tantes mofes, burles

 i estafes com els obesos!

Ningú és tan ridiculitzat i prejutjat

en el seu estil de vida, hàbits o personalitat.

La complicada vida de l’obès mòrbid…

no ho és tant per les inqüestionables limitacions físiques

 a les què es veu supeditat com als múltiples

condicionaments psicològics als que es veu subjugat.

I lluitar contra la marginació i discriminació

a la què es veuen sotmesos els obesos en general,

i els obesos mòrbids en particular, és feina de tots!

Els obesos….

no són els culpables de la seva obesitat,

són les víctimes d’aquest problema!

No són ciutadans de segona classe!

Per a qui cregui que l’obesitat mòrbida

 és el fracàs de la voluntat…

haig de ressaltar que cap malalt ha lluitat amb

tanta desesperació per solucionar la seva situació

com el que pateix una obesitat mòrbida.

L’obesitat no és un estil de vida, és una malaltia!

Continuarà…